Una opció que es té poc en compte a l’hora de valorar els possibles impactes de la bicicleta en l’economia d’una ciutat és la complementarietat que hi pugui haver amb el transport públic. En un llibre que la UE va fer l’any 1999 per encoratjar els ajuntaments a apostar per la bicicleta, s’explicava que, si prenem com a base un trajecte de 10 minuts per arribar a la parada del transport públic, quan l’usuari fa aquesta primera part en bicicleta es multiplica per quinze l’àrea de la parada del transport.

Velocitat mitjana Distància recorreguda en 10 minuts Àrea de cobertura
 A peu 5 km/h 0,8 km 2 km2
 En bici 20 km/h 3,2 km 32 km2

Dekoster,J. & Schollaert. U. (1999). Anar en bicicleta: la solució capdavantera per les ciutats. E&M. Generalitat de Catalunya: Barcelona (pàg. 20)

El govern de les illes balears fa una estimació semblant. Tan sols canvia que, en calcular uns 18 km/h pels ciclistes, l’àrea de cobertura passa a ser de 30 km2.

Hem de tenir present que un dels principals motius pels quals molta gent deixa d’agafar el transport públic és per les molèsties i la pèrdua de temps que costen el trajecte fins la parada, el fet d’haver d’esperar, els transbords i, fins i tot, quan la xarxa no està integrada, haver de pagar dues vegades. A Amsterdam, el 45% dels usuaris del tren per anar a treballar usa la bicicleta per fer les connexions.

Ara bé, per tal d’afavorir l’ús de les bicicletes, cal que es compleixin una sèrie de condicions. La primera, naturalment, és permetre que els usuaris hi pugin les bicicletes. En molts llocs, els trens i els metros tenen fins i tot vagons especials per atendre les necessitats dels ciclistes. Hi ha llocs on, fins i tot, els busos incorporen portabicicletes exteriors, com aquest de la foto.

original_Autobus_portabicisPer a molta gent la bicicleta és la manera d’arribar al tren o al bus. És per aquest motiu que cada vegada hi ha més estacions i parades que incorporen aparcaments de bicicletes. A Estrasburg, per exemple, es va construir un pàrquing amb capacitat per a 850 bicicletes quan es va posar en funcionament el servei de tren d’alta velocitat. A Amsterdam hi ha un pàrquing amb 2500 espais, a Munster un de 3000 i a Friburg un de 1000. Molts d’aquests pàrquings ofereixen serveis de seguretat, de lloguer, de manteniment i de reparacions. Finalment, sistemes com el Bicing de Barcelona resolen la major part dels problemes associats a la intermodalitat i, d’estar integrats amb la resta del transport públic, encara facilitarien més la vida als ciutadans.

aparcamiento-bicis-amsterdam

(Visited 107 times, 1 visits today)