L’impost de circulació, en realitat anomenat Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, correspon als ajuntaments. Per què no el paguen els ciclistes? Bé, en primer lloc perquè, per si no us en havíeu adonat encara, la bicicleta és un vehicle de tracció animal. Però mira que sou animals, de no haver-vos-en adonat encara…

Però vosaltres també circuleu. Per què no pagueu l’impost?

Bé, a veure, també circulem: com els vianants, els cotxets de nen, els monopatins… però la raó, si la vols saber, la vertadera raó per la qual no paguem impost de circulació és perquè –és un secret, eh?– no serveix per a res! És purament recaptatori, i no sortiria a compte aplicar-lo a les bicicletes.

money bike

Vegem-ho bé. Seguirem, en aquest assumpte, les indicacions d’els companys d’enbicipormadrid, que en sabem molt. I el cas és que, si pagues un impost, te’l poden haver imposat per dos motius:

  1. Desincentivar, és a dir, intentar que deixis d’actuar d’una manera perjudicial (per a tu o per als altres). És el cas de les multes. Si et posen una multa per anar a 100 per hora per Prat de la Riba no em vinguis amb que la finalitat dels ràdars és recaptatòria. De fet, fa un temps es va saber que l’alcalde els feia posar a 65 per hora quan el límit de velocitat és a 50, amb la qual cosa no només perdia diners, sinó que tampoc no garantia la seguretat dels ciutadans.
  2. Recaptar, és a dir, money money trinco trinco a la butxaca. Perquè les administracions públiques necessiten diners. I fixa-t’hi: si l’objectiu de les multes és aconseguir que deixis d’actuar malament (i per tant tenen èxit quan deixen de recaptar perquè tothom actua de manera correcta), en aquest cas, si el preu a pagar és tan alt que es redueix l’acció sobre la qual hi ha un impost, l’administració hi surt perdent. És per aquest motiu que es posen impostos a allò que la gent farem sí o sí, sense importar el que costi. Si poses un impost d’aquests a quelcom que no valorem massa, simplement deixarem de fer-ho i no recaptaràs ni un euro.

És clar que molts impostos tenen part de les dues finalitats. Si pujo els impostos a la gasolina, per exemple, potser faré que hi hagi gent que deixi d’anar en cotxe a comprar pa i no per això recaptaré menys, ja que és possible que la disminució de l’ús sigui menor que l’augment dels diners. Una altra puntualització: els impostos no són finalistes. L’impost de circulació, com cap altre, no va “per a millorar la circulació dels cotxes”. Els impostos van al pot comú i, d’allà, en treuen per a això i allò altre. I si et diuen que un impost va per les floretes de Serrallarga simplement, el que faran, serà restar aquests diners de la part del pot comú de la qual, abans, el treien igualment, i qui sap si les flors no en sortiran perdent.

 

Per què no és aplicable l’impost de circulació a les bicis?

Mira: tu tens un cotxe, oi? I posem que t’ha costat 10.000 euros. És un bon cotxe, per aquest preu, no està malament. Però resulta que el malvat alcalde, un tal Angelo Rossi, posa un impost de circulació de… 10.000 euros a l’any. Tu, i la major part de nosaltres, ja estaríem o venent el cotxe o mudant-nos a una altra ciutat. El paer en cap, aleshores, no recaptaria ni un euro. I recordes quina era la finalitat de l’impost de circulació? Recaptar! Per tant: game over. I torna a començar.

L’alcalde, aleshores, el posa de 50 euros. Total, qui, que es pugui comprar un cotxe de 10.000 euros, es queixarà per un impost del 0,5%? No et pararàs a calcular els 1000 euros adicionals que hauràs de pagar pel cotxe si el fas durar 20 anys! Mission completed!

És clar que el malvat Angelo Rossi volia pasta pasta money money trinco trinco. I decideix posar un impost a… les bicis! Estableix el mateix impost de 50 euros per unes bicis que potser han costat… quant? 100 euros? El resultat és catastròfic: Per no pagar l’impost comença un autèntic mercat negre de bicicletes que duu a la fallida al Calucho, al Fransi, al Simó, al Casanovas… (que ja no pagaran impostos). Perseguir els infractors, malgrat siguin quasi tots, és més car que deixar-los córrer. Molta gent s’ha passat al cotxe, i això li fa perdre més diners: ja en tenien, i per tant no paguen un nou impost, però els costos en deteriorament de la infraestructura, accidents, contaminació, demanda de pàrquing, són molt més grans que el benefici que se’n pugui extreure.

Finalment, pressionat pels valents herois d’enbiciperlleida.cat i del BACC, el malvat alcalde Angelo Rossi decideix que els impostos han de ser proporcionals, i posa un impost del 0,5% del preu de la bici (és a dir, de 50 cèntims) i crea un registre de bicicletes, al qual, és clar, no va quasi ningú. Continua sent contraproduent perseguir els infractors i, a més, la despesa burocràtica de l’oficina no arriba ni a cobrir els beneficis. Game over.

 

I per això mateix, perquè la finalitat de l’impost de circulació no és altra que la de recaptar, i prou, no n’hi ha per a les bicis: perquè no surt a compte. Posar un impost de circulació a les bicis seria menys eficient i tot que posar-lo a les sabates!

 

(Visited 133 times, 1 visits today)