Per què va retirar Suïssa l’obligatorietat d’una assegurança pels ciclistes (la coneguda vignette vélo)? La resposta no té res a veure amb el dret, la justícia o l’activisme; va ser qüestió de diners. En efecte: costava menys, per a les administracions públiques, assumir els escassos danys que causaven els ciclistes a tercers que gestionar tot el sistema d’assegurances.

Des del 1960 fins al 2012, tota bici tenia l’obligació de tenir una assegurança a tercers. En alguns cantons, l’obligació es remuntava al segle XIX. Després de pagar 7 €, tota bicicleta havia de mostrar ben visible aquesta xapa vermella, com si fos una matrícula, amb una pegatina. Servia per demostrar que s’havia pagat i, en cas d’accident molt greu, poder identificar la víctima.

Assegurança bicicletes Suïssa

Més endavant, es va deixar de banda la xapa i tot es va quedar en la pegatina. La podies comprar als estancs, a les estacions i en algunes altres botigues, i l’havies de posar en alguna part visible del quadre. Això sí: si et robaven la bici, ai!, n’havies de comprar una altra.

assegurança bicicletes Suïssa 2

 

Fem un incís: però què és una assegurança a tercers?

Recordem que l’assegurança a tercers no existeix per ajudar una persona pels danys que ella mateixa o el seu vehicle puguin patir, sinó per reparar, si menys no en l’aspecte econòmic, els danys que es puguin causar a un altre. A Espanya, per exemple, com en molts altres estats, no estem obligats a contractar una assegurança per a nosaltres mateixos quan comprem un cotxe, però sí una assegurança a tercers. Això es deu a que els danys que pot causar un conductor de cotxe poden ser tan grans que ell tot sol no els podria pagar. Alguns càlculs de l’any 2011 n’estimaven els costos, només a Espanya, en uns 16.000 milions d’euros anuals, això és, uns 200.000 euros per accident. És per això que l’estat ens obliga a assegurar-nos. En realitat és una manera de pagar entre tots el que un de sol no podria pagar.

Amb la bici, en canvi, els números canvien. En cas d’accident, la bici genera 60 vegades menys atropellaments amb hospitalització que un cotxe. És poc probable, a més, que un xoc amb un ciclista causi danys materials més greus que una rascada a la pintura o un petit clotet a la xapa del cotxe. En la major part dels casos, i amb bona voluntat, el problema es pot resoldre entre particulars. Malgrat això, penso que és bo, de manera voluntària, contractar una assegurança. Jo mateix tinc la que ofereix el BACC per fer-se’n soci.

 

 I per què la van treure?

En el moment de màxim apogeu d’aquesta assegurança, el 42% dels Suïssos tenien una bicicleta registrada. Com que les conseqüències de no registrar-la no eren greus, però, i (suposem) la policia tenia coses millors a fer que perseguir els infractors, el nombre de bicicletes registrades va anar caient. Tampoc no era cap problema, això, pel que he entès. El sistema era el que era i ningú no en feia escarafalls.

Però un dia, un membre del Consell dels Estats (la cambra alta), el democristià Philip Stähelin va decidir fer alguns números i va trobar que la vignette vélo no sortia a compte. Així doncs, l’any 2008 va presentar una iniciativa parlamentària per abolir-la. Segons ell no tenia cap sentit, ja que el 90% de la població disposava d’una assegurança de responsabilitat civil privada que cobria els danys a tercers. N’hi havia prou, doncs, amb estendre la cobertura als danys causats anant en bicicleta. A més a més, va argumentar, els costos de producció, distribució i logística eren excessius i representaven més o menys el 20% del preu de la vignette.

Ara bé, tant el Consell Federal (el govern), com la comissió preparatòria del Consell dels Estats no estaven d’acord amb ell. No només pel tema de la responsabilitat, sinó perquè: què se’n feia, del 10% restant de la població? I: no provocaria això un augment del preu de les assegurances de responsabilitat civil que aniria en detriment dels més pobres? I què passaria, amb els vehicles motoritzats de velocitat reduïda (cadires de rodes, etc.) que usaven la mateixa pegatina? La major part dels senadors, però, va estar d’acord amb Stähelin. Al capdavall, van pensar, amb el que s’estalviaria l’estat en no haver de fer les pagatines n’hi hauria més que suficient per a que el Fons Nacional de Garantia atengués els escassos costos provocats per aquest 10% sense assegurança.

Dels partits, només el socialista es va oposar a l’abolició de la típica pegatina. També ho van fer dos cantons, així com nombroses associacions en defensa dels ciclistes, com Pro Vélo Suisse i l’Association transports et environnement (ATE). (És a dir: el contrari del que passa aquí quan es parla d’aquest tema, però Suïssa és un país molt especial).

Fonts d’informació principals:

http://www.swissinfo.ch/fre/requiem-pour-la-vignette-v%C3%A9lo-en-suisse/9082524

http://www.enbicipormadrid.es/2015/06/por-que-retiro-suiza-el-seguro.html

(Visited 350 times, 1 visits today)