Nota de l’autor: vaig escriure aquest article ja fa uns mesos i el vaig programar per aquest dia abans de conèixer la data la de les eleccions. Qualsevol lectura que se’n pugui fer ha de ser independent de qui hagi guanyat.

I sí, em fico en política. O què us pensàveu, que això anava d’alguna altra cosa? La política és l’acció de governar la polis, la ciutat, i nosaltres, sí, nosaltres, perquè som uns quants, volem influir en com es governa. En quin sentit? Volem fer, de Lleida, una ciutat amb un model de mobilitat que garanteixi que els seus ciutadans viuran millor. La bicicleta és tan sols un símbol, la punta de llança d’una manera d’entendre la ciutat.

Ara bé, fa temps que em faig una pregunta: és la bicicleta d’esquerres? Ho dic perquè això semblen pensar alguns. Fa uns mesos vaig animar a una amiga que havia entrat a treballar per a un partit de dretes de Barcelona a anar a treballar amb el Bicing: “Vens en bici?, li van dir allà, però si treballes per a (no dic el nom per respecte a l’anonimat de la noia)”, fent-li veure, potser mig en broma, que ho trobaven contradictori. Sevilla és una de les ciutats del món més favorables a les bicis, però quan va arribar Zoido (del PP) a la batllia el projecte va patir una sotragada, i el PP andalús s’ha oposat moltíssim al Plan Andaluz de la Bicicleta. El mateix passa en moltes altres ciutats: la dreta i la bici semblen antagòniques. Fins i tot a Lleida, persones de l’únic grup de la dreta que s’ha interessat, de moment, per les opinions de qui escriu, al començament es referien a la bicicleta com a “mobilitat alternativa”, expressió desafortunada, em sembla a mi, no només perquè la bicicleta no és un vehicle alternatiu, sinó perquè em sembla que m’identificaven amb els col·lectius “alternatius” només per les meves idees sobre la bicicleta. I jo de coses com l’homeopatia, el reiki i tot això, què voleu… Ara bé, és així a tot arreu? Ha de ser necessàriament així? La resposta és NO.

Fritz Bredal

Frits Bredal

“La cultura de las bicis está de moda. Y es cierto que hay una cierta conexión política con el ciclismo y la izquierda”, diu Frits Bredal, de l’ambaixada de la bicicleta de Dinamarca. “Cuando los conservadores ganaron en 2001 querían deshacerse del Ministerio de Medio Ambiente y cancelar la política pro bici. Por suerte unos años después cambiaron completamente y se dieron cuenta que era estratégica en movilidad. No se puede politizar con eso porque alguien podría usarlo en su favor y mermar así una evidente mejora en las políticas de movilidad urbana”. I continua, explicant l’actual situació: ““En nuestro país la bicicleta es estructural, no importa que gobierne la izquierda o la derecha; siempre será tenida en cuenta. Es muy peligroso identificar un modelo de movilidad con una tendencia política”.

Però hi ha llocs en els quals és precisament la dreta, qui està portant la iniciativa. Quan vaig anar a Londres, la guia turística no parava de criticar l’aleshores alcalde, Boris Johnson, a qui va titllar de totalitari. El punt central de la seva crítica consistia en que era “un fanàtic de la bici” que estava omplint els carrers “d’autopistes ciclistes” que feien que el trànsit fos un caos. Sincerament, crec que a Londres el trànsit ja era un caos abans de l’arribada d’en Boris, els seus carrils bici i les seves

Boris Johnson

Boris Johnson

Boris Bikes, però el que m’interessa ara és remarcar un exemple de com tot un tory pot dur la iniciativa sense que se li caigui cap dels seus curiosos cabells. També Michael Bloomberg, alcalde de Nova York i de la corda republicana –tot i que ara, amb en Trump fent de les seves, sembla més d’esquerres que la Clinton– ha estat pioner en la promoció de la bicicleta. A la democristiana Alemanya la bicicleta gaudeix des de fa anys de promoció en moltes zones. 

És a Espanya on la bicicleta s’ha usat com una marca: l’esquerra la promou; la dreta la critica. Fa poc [nota: l’article va ser escrit fa uns mesos], els diputats d’Equo i de Podemos van arribar al Congreso en bicicleta i els van fotografiar com si fos la gran cosa. També Joan Ribó, de Compromís, va ser notícia pel mateix. Per la seva banda, el president del PP de Cádiz diu coses tan intel·ligents com que “La inversión de la Junta de Andalucía en carriles-bici es tan incomprensible como construir aeropuertos sin pasajeros”. Rajoy style. Si mireu la sèrie danesa Borgen, però, la primera ministra, del partit liberal social, que estaria al grup de Convergència al Parlament europeu, va en bicicleta cada dia a treballar i ningú en fa escarafalls.

El que passa, però, és que els partits de dretes s’han oblidat del seu ideari. Si de debò són liberals, estaran en contra d’aquest socialisme a l’inrevés que hi ha amb la indústria de l’automòbil (consisteix en robar-nos a tots per donar els diners a un parell de capitalistes). Si de debò volen ajudar els petits comerços de Lleida, el millor és fer polítiques en favor de la bicicleta: està demostrat, com explicaré més endavant en un article a la secció de Bicieconomia, que promoure la bicicleta els afavoreix, mentre que promoure el cotxe afavoreix els grans centres comercials. Si de veritat volen promoure l’economia, el sector de la bicicleta crea i crearà molt llocs de treball. Noms com Conor, Orbea, Monti, BH, us sonen? Per no parlar d’aquest emprenedor lleidatà que fa quadres de bicicleta per encàrrec. L’economia productiva és això. En un país de turistes, a més, promoure el cicloturisme, com han fet els gironins, garanteix un un tipus de turisme més enriquidor i responsable. I podria dir més coses, però, si us interessen, ja me les preguntareu.

El cas és que la bicicleta és al cor d’una proposta de mobilitat massa important com per deixar-la en mans d’un o d’un grup de partits. Apostar per la bicicleta és apostar per seguir el camí dels països més desenvolupats. L’expresident Artur Mas va dir que volia que la República Catalana, la Catalunya independent, fos l’Holanda del Sud, que fos com Dinamarca o Finlandia, països famosos per ser capdavanters en temes de mobilitat en bicicleta. No és cap casualitat, que vulguem viure com ells. A veure si és veritat.

(Visited 89 times, 1 visits today)