Brompton-Article Segre

Fa aproximadament nou mesos que em vaig comprar una Brompton. Em va costar molt decidir-me i, per si pot ser d’interès per altres usuaris de la bici de la nostra ciutat, voldria compartir la meva experiència.

Jo he anat molts anys per Lleida amb una típica mountain bike i ja tenia ganes d’utilitzar una bicicleta més adequada per als desplaçaments urbans. Vaig mirar fixies, híbrides i de passeig però… d’alguna manera no deixava de ser el mateix; això sí, més adaptades a la ciutat. Fins que vaig provar una Brompton i… vaig deixar-me seduir per aquesta petita meravella de l’enginyeria.

D’entrada us he de dir que, independentment de tota la resta de consideracions, és una bicicleta que va molt bé, que és realment el que importa. És còmoda, molt agradable de conduir, una mica nerviosa sí però, a la vegada, molt maniobrable per ciutat. Sorprèn la velocitat a què pots arribar amb unes rodes tan petites i ve sempre de gust agafar-la.

 

Punts forts:

a) El sistema de plegat és insuperable. Amb una mica de pràctica en 10 segons es munta i desmunta, a més de tenir altres posicions amb què pots traslladar-la còmodament gràcies a unes rodetes (amb la bossa davantera inclosa si es vol, com si d’un carret es tractés!). Un cop plegada ocupa poc més de l’espai de les rodes (de 16’’) i es guarda en qualsevol lloc, cosa que la fa molt segura contra els furts perquè sempre està al nostre costat.

b) El disseny i la qualitat dels materials, fruit d’un procés de fabricació en part artesanal, a més de la possibilitat de personalitzar-la completament i amb tota mena de complements.

c) Durabilitat i poc manteniment donat que són bicicletes molt resistents i amb una mecànica simple.

Punts febles:

a) És una bici que pesa una mica (11-12 kg aprox.). Si es fan desplaçaments una mica llargs a peu pot ser una mica incòmoda.

b) Molts usuaris d’aquesta bici entenem que el que funciona, funciona, d’acord; però també pensem que caldrien alguns petits avenços tècnics en alguns aspectes (pocs) que podrien millorar-se com, per exemple, la substitució dels canvis –una mica incòmodes- per sistemes més moderns amb una sola maneta.

c) I, lògicament, el preu. Puc entendre que la qualitat dels materials i el procés de fabricació ho encareixin però està clar que també acabes pagant la marca. A vegades, l’empresa peca d’elitista i esnob, especialment en alguns accessoris. Ara bé, és una bici que es devalua poc i, per tant, es pot recuperar gran part de la inversió inicial en cas de vendre-la.

Brompton-Plegat

Deia un company de grup del BACC que per a un usuari habitual el preu és relatiu; que és una qüestió de prioritats… i això em va convèncer! Només de pensar el que estalviem en combustible i manteniment d’un cotxe els que anem a treballar en bici cada dia ja ho compensa.

Amics i amigues ciclistes, entenc que és una bici cara i que hi ha moltes bicis plegables al mercat (algunes també interessants) però quan proves una Brompton…

 

Ramon Llanes

(Visited 200 times, 1 visits today)