feina-bici

Fa molts anys que vaig decidir anar amb bici a la feina. Quan dic anar amb bici a la feina vull dir CADA DIA: estiu/hivern, boira/sol/vent, matí/tarda… Ho dic per diferenciar-ho d’aquells que encara no heu fet el pas i que només, alguns cops, l’agafeu per anar a treballar. Aquest escrit és per animar-vos a donar el pas definitiu!

Tot va començar quan a casa vam decidir que amb un cotxe n’havíem de tenir prou perquè no tenia sentit invertir tants diners en combustible, manteniment i pàrquing si jo i la meva dona treballàvem a Lleida, encara que fos en dos extrems de la ciutat. Jo anava en bici molt sovint per fer tota mena d’excursions però només l’havia utilitzat per la ciutat ocasionalment. Ara ho trobo increïble però llavors no pensava en la bici com un mitjà de transport!

A la pàgina del BACC vaig llegir que abans de donar aquest pas, era una bona idea provar-ho primer en cap de setmana i… així ho vaig fer. Lògicament un trajecte de 5-6 quilòmetres per un ciclista mínimament entrenat és poca cosa i em vaig sorprendre que, dit i fet, només havia tardat uns minuts més que en cotxe! El web recomanava provar diferents recorreguts per tal de trobar l’itinerari més adequat i em vaig passar tot un matí de diumenge amunt i avall fins que vaig decidir la millor ruta. El dilluns, doncs, em vaig animar i… fins avui!

En un principi he de dir que tenia una mica de neguit pels cotxes. Encara avui sempre tinc dos dits de cada mà damunt de la maneta dels frens (que m’han salvat d’algun ensurt) i, sobretot, sempre he tingut clara la meva debilitat davant de la resta de vehicles. Ara bé, això no vol dir que tingui por, perquè això precisament pot ser un problema. Cal tenir precaució, això sí, però tenint clar que ens hem de fer respectar; que hem d’ocupar la part central del carril (el pitjor que podeu fer és passar arran dels vehicles aparcats); que hem de circular amb convicció i, sobretot, que hem de respectar els vianants. Amb el temps es va agafant confiança i en quasi 20 anys no he tingut cap incident més enllà d’algun petit problema mecànic o alguna caiguda (més per culpa meva que pels altres) sense cap conseqüència.

Lògicament també hi ha inconvenients, però penso que són perfectament assumibles i que, molts cops, són (auto)excuses per justificar-nos. Per exemple:

-On guardar-la? Tenir una bici en un pis és una incomoditat, cert, i el millor és poder-la guardar en algun espai comunitari o al pàrquing. Si això no és possible, cal buscar un lloc a casa i agafar rutines d’entrada i sortida. Una bici plegable pot ser una bona idea, penjar-la al balcó (hi ha tota mena de suports)…

-L’equipatge: actualment hi ha tota mena de complements per no haver de portar la motxilla/bossa al damunt. Amb poca inversió és pot adaptar qualsevol bicicleta per tal de dur, no només el material per treballar, sinó també per poder comprar una mica pel camí.

-Com anem vestits? Una de les coses que més sorprèn dels països on l’ús de la bici està més generalitzat és el fet que tot tipus de persones la utilitzen; ja siguin estudiants, treballadors diversos, professions liberals (amb persones que van molt arreglades), gent gran etc… Per tant, la roba què vulgueu, preferentment còmoda i, això sí, vigileu amb el greix del cadenat!

-El fred i la calor de Lleida també són un mite. Països amb climes més severs que el nostre van tot l’any en bici. Aquí sobretot cal vigilar durant els dies de boira per tal de fer-nos visibles. El fred és perfectament assumible amb roba adequada i, sobretot, uns bons guants. Durant els mesos de més calor –igual que quan anem a peu- hem d’intentar evitar les pitjors hores, pedalar amb suavitat, portar roba lleugera i preveure senzilles mesures d’higiene personal per si suem una mica.

-Les punxades i possibles problemes mecànics: actualment hi ha sistemes que minimitzen les punxades i en tot cas, amb una mica de pràctica, en 5 minuts es canvia una càmera. Amb el que ens costa omplir de benzina el dipòsit del cotxe podem fer que ens revisin la bici un parell de cops l’any i així pràcticament no tindrem avaries. Hi ha manxes petites i lleugeres, esprais i càmeres anti-punxades, protectors de kevlar, cobertes de tot tipus…

Evidentment, a partir d’un cert quilometratge caldrà pensar en un altre tipus de transport però… us imagineu que tots els que vivim i treballem a Lleida ciutat anéssim a treballar amb bicicleta?

La bici em permet tornar més relaxat a casa, parar on vull per comprar si cal i anar a llocs concrets que amb cotxe em farien perdre molt més temps i seria un problema poder aparcar. A voltes trio la ruta en funció d’on compraré el pa aquell dia o en quina cafeteria faré un tallat ràpid. M’agrada que em toqui l’aire a la cara i, si em trobo algú, no em costa res parar i xerrar una estona. He passat per carrers i m’he fixat en detalls de la ciutat que desconeixia. Amb la bici combino una mica d’exercici amb la vida diària i ja sabeu que qui va en bicicleta sempre va amb un somriure!

I si, a més a més, d’aquesta manera podem contribuir a reduir les emissions i la contaminació acústica de la nostra ciutat… a què esperes per anar amb bicicleta a treballar?

Ramon Llanes

Podeu consultar altres experiències sobre anar en bici a la feina aquí i aquí. Acabem amb un video sobre una rotonda a Àmsterdam, perquè vegeu que és possible:

(Visited 111 times, 1 visits today)