Doncs sí, encara no té un mes de vida i ja s’emancipa.

La primera, que es va fer el 2 de setembre i va ser multitudinària (uns 90 ciclistes aproximadament), la vam impulsar des d’En bici per Lleida, perquè algú l’havia de començar, algú n’havia de fer difusió, crear l’esdeveniment al Facebook, editar els fulletons informatius i repartir-los pels manillars de bicicletes aparcades i de botigues de ciclisme de la ciutat, algú havia d’explicar què és una “massa crítica”…

Però ara, a finals de setembre, s’apropa la segona massa, que serà el dia 7 d’octubre, al mateix lloc i a la mateixa hora, i la gent que va venir a la primera ja sap què és una “massa crítica” i com funciona.

Hem comentat moltes vegades que una “massa crítica” no és una pedalada, ni una marxa ciclista, ni una concentració. Simplement és trànsit de bicis per la calçada, moltes bicis, com si tothom sortís de la feina o de classe a la mateixa hora i pel mateix lloc. És trànsit de bicis compartint l’espai amb la resta de vehicles, així que no estem aïllats de la resta i la resta de trànsit (nosaltres també som trànsit) no està regulat per la policia.

És per aquests motius que creiem que no cal una organització al darrera d’una massa crítica, ja que és un “esdeveniment”, per dir-ho d’alguna manera, en què la gent, individualment, escull assistir amb la seva bici en un punt i hora concrets i transitar per uns carrers determinats de la ciutat. Els ciclistes es trobaran en un punt, algú decidirà cap on anar i la resta decidirà seguir-lo i circular pel mateix lloc i quan algú es cansi o tingui ganes d’anar a sopar, deixarà el grup i tornarà cap a casa. Així de senzill. Oi que si algú queda amb un amic per anar al cine amb bici no haurà de crear un col·lectiu de ciclistes amics del cinema per poder circular de casa seva fins al cinema? Doncs, potser la comparació és estúpida, però la idea és aquesta. La “massa crítica” és com si una colla de 30 o 40 amics decidís anar a veure una pel·li i quedessin tots en un mateix lloc a una mateixa hora. Moltes famílies queden per a fer un dinar familiar en un restaurant i perfectament es concentraran una quinzena de cotxes. Si hi anessin amb bici, potser se’n concentrarien una trentena, suposant que compartien el cotxe.

Ara bé, els membres d’En bici per Lleida-BACC continuarem assistint, a títol individual, com és obvi ja que ens movem amb bicicleta, a les diverses masses crítiques que es faran a la ciutat, però sense representar el col·lectiu ciclista. A partir d’ara “En bici per Lleida-BACC” no organitza de cap de les maneres la massa crítica de Lleida, la massa s’organitzarà sola, l’organitzarà la gent que hi assisteixi.

No obstant, s’ha creat un perfil de twitter i de facebook de la Massa Crítica per tal de fer-ne seguiment i difusió:

(Visited 97 times, 1 visits today)