Cada dia surto de casa amb la meva bicicleta. Visc al centre històric vaig cap a Balàfia. Surto pel carrer del Bisbe, pujo per la plaça Cervantes i agafo el Passatge Empordà fins a Camp de Mart. Allà, com que a l’hora que surto no hi ha gaire gent, pujo per la vorera fins a la primera cruïlla i, un cop a dalt, continuo per l’espai reservat a zona blava que queda a l’esquerra, que quasi sempre és buit. Ho faig, sí, en sentit contrari (tot i que per la zona blava en la seva major part). Arribo a Onofre Cerveró i baixo (ara sí que legalment) fins a Prat de la Riba. I d’allà fins a Balàfia… bé, és una altra història.

No sempre ho he fet així. De fet, els meus amics s’hauran sorprés en llegir que jo, que sóc sempre tan respectuós amb les normes de circulació, expliqui això aquí. Al començament, de fet, arribava a Balmes i pujava fins a Ricardo, i allà agafava la rotonda i cap a Prat de la Riba.

Ara bé, des que visc al centre històric que cada dia m’adono de com uns carrers pensats per als carros de mules han estat adaptats per als cotxes d’una manera que ens perjudica als que anem en bici. El meu recorregut “oficial” no només és més llarg, cansat i ple de semàfors, sinó també més perillós i perjudicial per a la salut. I estressant, perquè pujar per Balmes entre uns conductors que corren per arribar a l’hora a la feina no és agradable, fins i tot si, com jo, ja s’hi està acostumat. El meu camí actual és més descansat, segur, net i agradable que el “proposat” pels urbanistes. I al final, què voleu?, la vida són decisions, i jo he pres la meva de manera racional. Es fa molt difícil als habitants bicicleters de les zones amb carrers unidireccionals de viure segons la llei, i més si són zones plenes de pujades i baixades, com les que envolten el turó de la Seu Vella.

I quan, com passa a Camp de Mart, veus que a banda i banda del carrer hi ha poc més d’un metre de vorera i que als cotxes se’ls reserva, a més a més del carril central unidireccional, pàrquings a banda i banda, i en una d’elles de manera quasi perpendicular per ocupar més lloc… I quan constates que, a més, molts d’ells estan buits cada dia, penses: potser es podrien fer les coses d’una altra manera.

Camp de Mart, ara amb els aparcaments tancats per les obres de demolició d'un edifici.

Camp de Mart, ara amb els aparcaments tancats per l’enderroc d’un edifici.

Clar i català: no té sentit imposar a les bicicletes unes limitacions que sí que tenen sentit pel que fa als cotxes. En carrers estrets és obvi que la unidireccionalitat estalvia problemes; al capdavall, a qui va amb motor no li ve d’uns centenars de metres més de pujada o de baixada. A qui va en bicicleta o a peu, sí. I aquest és el meu cas. Així doncs, tinc dues humils propostes per resoldre això:

  1. Proposta conservadora i covarda: Els pàrquings perpendiculars (no ho són, ja ho sé, però ens entenem) passen a ser paral·lels, com s’ha fet a d’altres indrets com la Rambla d’Aragó. A la vora de la vorera PERÒ PER LA CALÇADA s’hi fa un carril bici unidireccional en sentit contrari al dels cotxes, que a més queda protegit per aquests. L’únic problema és que s’hauria de fer al costat on ara hi ha els pàrquings paral·lels.
  2. Proposta valenta i de futur: Aprofitant que, més avall, el mateix carrer només té aparcaments paral·lels, es poden eliminar tots els aparcaments d’un costat. En el sentit de la circulació no cal carril bici perquè aquest és un carrer poc transitat. Es fa, doncs, un carril bici en condicions i PER LA CALÇADA per a qui vulgui anar en sentit contrari. I ja posats s’aprofita per ampliar la vorera per fer la vida millor a qui va a peu.

Això ens facilitaria la vida a moltes persones. En el meu cas, a l’hora de tornar a la meva Plaça de l’Ereta, em continuaré saltant aquest senyal de la Plaça de l’Ensenyança, senyal pensat perquè els cotxes que surten dels pàrquings no quedin encallats al carreró. Si el complís, m’obligaria a fer uns 300 o 400 metres més, pocs d’ells plans.

carrer meu

Els nostres urbanistes haurien de pensar que, encara que tingui rodes, la bicicleta és tan petita i maniobrable com la gent que va a peu i que, com els vianants, els bicicleters no tenim ganes de cansar-nos i fumar benzina quan hi ha alternatives a l’abast. Aquí deixo, doncs, la meva humil proposta, segurament extrapolable a molts altres carrers de Lleida. En aquells casos en els quals no sigui possible fer-hi un carril bici en sentit contrari, la meva proposta seria la de permetre la circulació en doble sentit als ciclistes. En una zona pacificada, com la que hi ha al carrer del Nord, no crec que això suposi cap problema.

(Visited 92 times, 1 visits today)