Quan parlo sobre com anar en bici per Lleida amb persones que habitualment van en cotxe, veig que realment no són conscients de la situació actual dels carrils bicis i tampoc dels nostres perills. Una resposta que sempre dic als usuaris del cotxe és que provin d’agafar la bici (que tots tenen al traster, al pàrquing o al balcó) i que circulin una estona pel mig de Lleida…  i després en tornem a parlar!

A tall d’exemple us explico la gimcana ciclista que he de fer cada dia per travessar en bici la nostra ciutat al tornar de treballar:

Km.0 – Sortida de la feina pel voral de la carretera N-230 per tram semiurbà. Ràpid de baixada fins a Balàfia. Entro dins de Lleida cap a la Plaça Europa. Només es pot fer per la calçada: tram estret, sovint col·lapsat i una mica perillós en hores punta.

Article1

Km 2,4. Passeig de Ronda. Comencen els dubtes existencials: segueixo per la calçada o em poso a la vorera? Ho dic perquè encara no sé si la línia de rajoles vermelles és o vol ser un carril bici o només són decoratives. Si realment pretén ser un carril bici com sembla, per què no està indicat? Per què la recent reforma integral d’aquest eix viari tan important no va incorporar un carril bici segur i segregat, que és com han de ser els carrils en vies ràpides? Quina gran oportunitat perduda i quina poca visió de futur!

No hi ha senyalització, doncs, però em poso a la vorera fins al carrer Humbert Torres perquè penso que és prou ample i que no molesto als vianants. A partir d’aquí, però, per arribar a la cruïlla amb Rovira Roure baixo altre cop a la calçada perquè la vorera s’estreny i, a més a més, algunes terrasses (d’això també caldria parlar-ne…) envaeixen bona part de l’espai del mateix vianant però suposo que no deu ser un problema per a l’administració ja que paguen impostos…

Article2

Km. 3: entro a Rovira Roure i vaig fins a Ricard Viñes per al calçada (sempre plena de dobles files…) i, finalment, quina il·lusió!! em trobo el primer senyal que m’indica que puc circular en bici i que, per tant, no faig res dolent!!! (només us diré que hem estat prop d’un any negociant que hi hagués plaques com aquesta en algunes places i a les passarel·les…).

Però l’alegria em dura ben poc. Quan entro al carrer Balmes ens trobem amb un altre punt realment conflictiu. Jo em nego a fer eslàlom entre gent i terrasses caòtiques per un tram que ara volen arreglar… ai, ai, ai altre cop amb un carril per la vorera i en possible conflicte amb el vianant! (què és l’últim que volem).

O sigui que jo altre cop a la calçada fins la Plaça Pau Casals on –ara sí- em trobo un petit tram de carril bici recent que fa prou goig però… ai las! no podia durar l’alegria perquè al cap de 100 metres m’obliga a fer un gir perillós al carrer Vallcalent per acabar sobtadament i misteriosa uns metres més endavant a la cruïlla amb el carrer Joan Baiget… I aquí que fem? Doncs, cal baixar a la calçada -en plena corba i en un carrer de 3 carrils de baixada!!!- per tornar -al cap de 25 metres!-  a pujar a la vorera per agafar el carril bici de la Rambla d’Aragó del qual val més no parlar-ne.Article3

Després de sortejar contenidors, brossa del terra, asfalt degradat, vigilar portes que s’obren, cotxes aparcats que envaeixen el carril, de fer eslàlom amb famílies que lògicament esperen els seus fills davant de l’escola Santa Anna etc.  arribo a la cantonada amb Lluís Companys amb un carril de poc més de 50 centímetres que és de pujada i baixada!!! Algú m’ho pot explicar això? Com pot ser? Què hem fet els lleidatans i les lleidatanes ciclistes per merèixer això?

Lògicament, ja podeu imaginar que la majoria de les vegades no circulem per aquest carril el qual, a més a més, hauria de ser la part central de l’eix nord sud entre La Bordeta i Agrònoms! O millor dit, ens neguem a passar per un espai tan conflictiu i, segons com, millor que no hi fos. Nosaltres només volem un espai segur i digne que -diguem-ho clar- s’ha de guanyar al vehicle privat i no als vianants. Mentre em lamento diàriament per aquest cúmul de despropòsits, em consolo pensant que si em multen passant per la calçada no molesto ningú que camina tranquil·lament per la vorera…

Article4

Km. 4. M’incorporo en plena calçada a l’Avinguda Catalunya forçosament pel carril del mig (alguna proposta per aquest tram?) i arribo a casa per un dels antics carrils (Alcalde Areny) que, paradoxalment, és encara millor que la majoria dels pocs carrils que s’han fet darrerament!

I, finalment,  potser pel fet de sortir de l’asfalt, de veure els arbres i el riu, faig les darreres pedalades somniant que algun dia tindrem dirigents polítics a l’altura dels ciutadans/es de Lleida que sabran construir una ciutat on la bici (sostenible, barata, silenciosa, estètica, saludable…) serà l’eix central de la mobilitat de les persones.

 

Ramon Llanes

P.D. Per cert, tot això (4,5 km) en aproximadament 25 minuts, poc més o pràcticament igual que quan ho faig esporàdicament amb el cotxe. Us imagineu, doncs,  què ràpid seria travessar Lleida per un bon carril bici durant tot l’eix nord-sud?

(Visited 222 times, 1 visits today)