Tot i que per sort -o per desgràcia en el cas de menors de 16 anys- l’obligatorietat del casc quan es va amb bici no està sota debat públic ara mateix, crec necessari exposar els motius pels quals jo no en porto. Si fa canviar d’opinió una sola persona que advoca pel seu ús aquest article serà un èxit.

Abans d’abordar directament el tema, cal recordar de què estem parlant: d’anar amb bici. Un mitjà de transport que soluciona un bon grapat de problemes a les ciutats, que és  ecològic i saludable, i que fa que, de mitjana, els seus usuaris tinguin una esperança de vida més alta, així com millor qualitat de vida. Per tant, i espero que totes convinguem aquí, cal promoure que més gent s’hi mogui.

Persones en bici

Muntar amb bici és inherentment segur. Bé, potser baixar a tota pastilla per trialeres no tant, però el ciclisme del que parlo no és esportiu sinó pràctic. Portar o fomentar el casc (o qualsevol altre equipament de seguretat) transmet el missatge contrari i això fa de barrera per a que persones que encara no utilitzen la bici comencin a fer-ho, com s’ha demostrat en els països que n’han fet obligatori l’ús en algun moment. A Austràlia, per exemple, quan van fer obligatori el casc el percentatge de desplaçaments amb bici no només va parar de créixer sinó que va patir una important sotragada, a l’inrevés que la tendència a la resta de països econòmicament rics. Podem promocionar la mobilitat saludable o l’ús del casc, no ambdós.

Països amb qualsevol tipus d'obligació de portar casc - Països on l'ús de la bici va caure com a conseqüència

Països amb algun tipus d’obligació de portar casc – Països on l’ús de la bici va caure com a conseqüència

Portar casc pot, en efecte, reduir el risc de patir cap lesió al cap. Aquesta lògica aplica a totes les activitats i, si utilitzéssim el casc racionalment, depenent del risc de patir lesions al cap segons l’activitat, hauríem de pensar en utilitzar un casc en activitats com dutxar-nos o moure’ns amb cotxe molt abans que al moure’ns amb bici. Sí, és molt més perillós utilitzar una dutxa o un cotxe que una bici, però molt poca gent arriba tan sols a pensar en utilitzar casc a la dutxa o al cotxe, i parlar de fer obligatori el seu ús seria titllat de bogeria (tot i que hi ha alguna campanya per promoure l’ús de casc en cotxes). Malauradament no sempre som animals racionals. El lobby automobilístic n’és conscient i ho explota per a frenar el creixent ús de la bici.

Gràfic lesions al cap

Activitats classificades segons probabilitat de provocar lesions al cap. Font: motoring helmet

Abans de fer obligatori l’ús del casc per a qualsevol activitat, cal valorar-ne l’impacte en la seguretat i els beneficis personals i socials de l’activitat en qüestió. És evident que fer obligatori l´ús del casc per anar amb bici, com als menors de 16 anys a Espanya ara mateix, és negatiu, ja que provocarà que menys persones utilitzin la bici. És una llei contraproduent que s’ha d’eliminar o, si més no, caldria fer també obligatori l’ús del casc a altres activitats amb major risc de lesions greus al cap com les ja esmenades. No m’agradaria viure en cap societat tan obsessionada amb la seguretat com per fer obligatori el casc al dutxar-se o moure’s amb bici.

Quan alguna organització pública recomana l’ús del casc o es posiciona a favor de fer-lo obligatori està posant una cortina de fum davant la inacció de fer els carrers i carreteres llocs segurs i confortables per a les persones que els utilitzen amb vehicles no motoritzats. Quan ho fa una organització privada cal pensar primer quins són els seus interessos. El que realment farà que la seguretat augmenti encara més serà que més gent es decideixi a utilitzar la bici, i més gent es decidirà a utilitzar la bici si es senten segurs i còmodes al fer-ho. Una combinació de minimitzar el tràfic, reduir les velocitats i infraestructura ciclista de qualitat aconseguirà aquest objectiu. Fer que relacionin erròniament bici amb perill conscientment o inconscient no.

Com a nota final, quasi tothom ha escoltat o llegit algun cop el testimoni d’algú que diu que el casc li ha salvat la vida. Però realment ho ha fet? Normalment la gent arriba a aquesta conclusió perquè el casc es va trencar. Els cascs de bici estan dissenyats per a dissipar l’energia de qualsevol impacte comprimint-se en lloc de trencant-se. Pot ser que aquesta persona segueixi viva per haver portat casc, o que ho faci tot i que el casc va fallar. Un cap és molt més dur i resistent que un casc, però sí, el casc afegeix una mica de protecció addicional en una hipotètica col·lisió, així que em sembla lògic i respectable que hi hagi persones que vulguin aquest plus de seguretat passiva, que cadascú decideixi si li val la pena o no. Jo prefereixo no portar-ne, i em molesta que qualsevol organització vulgui decidir per mi o altres persones què és el que ens convé més sense haver tingut en compte el que he exposat en aquest article. No estan fent cap favor a la causa ciclista.

Vols llegir més sobre l’ús del casc? Aquest article de l’Ignacio Terrado t’interessa: El debat del casc com a símptoma

(Visited 168 times, 1 visits today)