D’avions no sé si n’hi ha gaires, però de bicicletes… Cada cop que hi vaig hi trobo gent! Ara bé, això sí: a l’estiu heu de mirar de no anar-hi al migdia. Fa molta calor, a l’altiplà, i no hi ha ombra on refugiar-se.

El viatge comença a Lleida. El que jo faig és pujar per l’Avinguda de Ciutat Jardí o pel Camí del Murri fins dalt de tot, i al carrer de l’Olivera vaig a mà dreta cap a l’església de la Mare de Déu de Montserrat. Abans d’arribar a l’església giro a l’esquerra per l’únic camí que hi ha, que va més o menys paral·lel a la carretera i que porta al col·legi Mater Salvatoris. Continuo pujant pel mateix camí, el de la partida del Pla de Montsó, que creua l’autovia, i aleshores el primer camí a la dreta (en realitat el segon, el primer no té sortida) em fa passar per un pont per sobre de la carretera i em porta a Alpicat.

Un cop allà, tot recte. Pregunteu pel camí del cementiri i, un cop hi sigueu, sempre cap amunt. Aquesta és l’única dificultat del dia, una pujada que de vegades es fa llarga però que tampoc no mata a ningú. Un cop a dalt de l’altiplà, tot recte fins arribar a la carretera que duu a l’aeroport. Poques vegades hi passen cotxes, així que no us cal pas patir.

En arribar, podeu prendre un gelat a l’aeroport, si us ve de gust!

 

(Visited 79 times, 1 visits today)