És per aquest motiu que des d’En bici per Lleida – BACC s’ha plantejat una moció sobre mobilitat en bicicleta que podeu llegir aquí i que serà presentada el dia 30 de juny a La Paeria. (…) Uns amics, per donar-los suport, han organitzat una massa crítica, és a dir, un recorregut en bicicleta per Lleida que ha de servir per donar visibilitat a la moció. Serà aquest dijous 29 de juny i començarà a les 20h a Ricard Vinyes.

Els meus amics diuen que sóc molt lleidatà. Es refereixen a que, sempre que algú critica Lleida (normalment els propis lleidatans) jo la defenso. Penso que moltes de les crítiques que es fan a la ciutat són molt exagerades, i que moltes vegades se la critica per desconeixement. En els darrers anys Lleida ha canviat molt, ha millorat moltíssim. Malgrat això, que un museu tan bo i tan ben dissenyat com el Museu de Lleida estigui buit, que molts lleidatans no hagin entrat mai a una església romànica amb elements gòtics de la categoria de Sant Llorenç (bé cultural d’interès nacional i catedral nostra durant un temps), o que es digui que a Lleida no s’hi fa res cultural quan a menys de 10 minuts de casa meva tinc tres locals amb jazz en directe, un Caixafòrum amb interessants cicles de conferències i un Teatre Principal en el qual, per pocs diners, puc veure retransmissions en directe d’òperes i ballets des dels millors teatres del món, em fa molta pena (i ràbia). Que Lleida podria ser millor? Oi tant! Però si ni tan sols no us heu molestat en conèixer què s’hi fa, no us queixeu! Entreu a Facebook, a l’Agenda Lleidatana que, de manera voluntària, porta el Guillem de l’Antares (bravo per ell!; si no heu tastat els seus tes gelats passeu-vos-hi demà mateix), i veureu que no exagero.

Ara bé: tota aquesta gent que treballem per fer de Lleida un lloc millor, tots els que, en comptes de rendir-nos a la queixa, treballem pel bé de tots, agrairíem que a La Paeria es parlés més dels problemes reals dels ciutadans. A mi, quan la gent que em coneix em para pel carrer, em diuen: tinc tantes ganes d’anar en bici per Lleida, en bici a la feina, de dur els nens al cole, però no m’hi atreveixo… Els meus alumnes de tercer d’ESO van escriure una carta al diari queixant-se de que les fonts de boca del carrer no tenien aigua. Al meu antic barri, el del Camp d’Esports, la gent es queixa de no tenir cap piscina pública de barri. Hi ha propostes per millorar les festes, per reduir la misèria, o per gestionar millor els espais públics. Tots tenim propostes per millorar la ciutat.

A mi, com és natural, m’arriben les de mobilitat: la gent que treballa al polígon se’m queixa tot sovint de la dificultat d’accedir-hi sense contaminar (en bici o a peu). L’altre dia, el Samuel va compartir amb el grup d’En bici per Lleida – BACC una foto amb la manca d’aparcaments per a bicis davant de l’estació (mostra, d’altra banda, de la demanda que hi ha):

samuel

El Guillem està preocupat per si es podrà accedir en bicicleta o a peu al nou Museu del Clima.

I fins i tot hi ha qui, atribuint-se el paper de les autoritats públiques, practica la propaganda pel fet (no, no he estat jo, però oi que si heu passat per aquest punt en veieu la necessitat?):

senyal

Tot i això, de què es parla, a La Paeria? L’altre dia vaig veure un post d’un dels grans amants de Lleida, el Sr. Postu, que em va fer pensar molt:

Ja sé que s’hi tracten molts més assumptes, però és cert que aquests són els que, de cara als mitjans i al públic, ocupen tota la nostra atenció. El Sr. Postu practica la sàtira, l’humor, i amb això ens fa pensar. I si els problemes reals de la gent de Lleida són els que he dit abans (poseu-hi els vostres, potser no relacionats amb la mobilitat), com pot ser que el gran debat públic consisteixi en si s’han de castellanitzar senyals de trànsit i en portar a Lleida la selecció espanyola, composta per uns individus que cobren centenars de milers d’euros per xutar a una pilota?

Nota: avui he llegit que a Lleida hi havia, segons el paer en cap Àngel Ros “un jutge molt particular que vam tenir a la ciutat que invalidava totes les multes si al carrer afectat hi havia un senyal només en català”. Es veu que aquest article satíric meu era verídic!

De debò és això, senyors polítics i periodistes, el que importa als lleidatans? Perquè a mi mai ningú se m’ha queixat de la llengua dels senyals de “carril bici” ni d’STOP, ni m’ha dit: “Tant de bo vingui ‘la roja’ a Lleida”. Sí que m’han preguntat què en sabia, per cert (vaig dir que res), dels ràdars amb límit de velocitat a 65km/h, o m’han comentat que, segons el Comú (el govern ho nega) s’haurien perdonat multes a regidors, o m’han plantejat moltes altres qüestions del dia a dia relacionades amb la mobilitat. Sóc conscient, repeteixo, que a l’ajuntament es parla d’aquestes coses i que bona part de les millores dels darrers anys a Lleida es deuen a la feina del govern, però és evident que el que mou els pactes polítics i les grans línies de ciutat no té res a veure amb els interessos de la major part dels ciutadans, que no surten a l’espai públic i tenen un ressò més aviat escàs en els mitjans.

És per aquest motiu que des d’En bici per Lleida – BACC s’ha plantejat una moció sobre mobilitat en bicicleta que podeu llegir aquí i que serà presentada el dia 30 de juny a La Paeria. Els partits hauran de debatre i mullar-se sobre els punts que s’hi plantegen. Uns amics, per donar-los suport, han organitzat una massa crítica, és a dir, un recorregut en bicicleta per Lleida que ha de servir per donar visibilitat a la moció. Serà aquest dijous 29 de juny i començarà a les 20h a Ricard Vinyes. Hi esteu tots convidats, i m’agradaria que, a poc que pugueu, hi participéssiu. L’altra vegada vam ser uns cent! En voleu veure les fotos? Feu clic aquí. Si de debò volem que Lleida millori no ens podem pas quedar a casa! Quants de vosaltres ens heu comentat com us agrada la tasca d’En bici per Lleida? Doncs doneu-nos suport al carrer el 29 de juny a les 20h! Per una ciutat més neta, més amable, més humana.

 

(Visited 789 times, 1 visits today)