Hi ha a Lleida una espècie de filòsof capaç d’engiponar-se les les teories més estrafolàries. Autor de nombrosos llibres (“Bicicleta i filosofia”, de Terrado, Benseny et al.; “Tiran más dos ruedas”, amb Folgueras i Rourerov; o “Thinking on Bicycles”, amb Katherine Francis Goddard) fa uns deu anys, Terrado va publicar “El Desenvolupament de les Nacions” a Outis Editorial, una obra amb la qual pretenia posar Adam Smith, Ricardo, Arcadi Oliveres i Xavier Sala i Martín al lloc que els pertoca, que és a l’època pre-ciclista. Perquè, sempre segons Terrado, el Desenvolupament de les nacions es mesurava millor observant l’ús de les bicicletes d’una determinada societat que amb el PIB, del qual Galbraith ja va dir que era “un frau, i no dels petits”.

el-desenvolupament-de-les-nacions

La teoria de la U de Terrado s’enuncia com segueix: “Un cop passada la revolució ciclista, el desenvolupament de les nacions augmenta de manera inversament proporcional a l’ús de la bicicleta, el qual disminueix fins atènyer un punt d’inflexió a partir del qual l’ús es recupera de manera directament proporcional”. Sí, ja ho sé, sembla difícil, però es pot explicar de manera senzilla i entenedora.

En els seus viatges pel món mentre intentava no morir de gana, Terrado va visitar nombrosos països i va conèixer gent de molts indrets. En els països pobres tothom anava en bici. I per què?, es va preguntar Terrado. Lògic, es va respondre: perquè no tenen diners per comprar-se un cotxe. I així era. Quan els habitants d’aquests països, com és el cas d’Algèria, progressaven, abandonaven la bicicleta i es passaven al cotxe, de manera que si ell els comentava que, a la seva Lleida natal, anava sempre en bicicleta, al moment se sorprenien i li deien: “però que ets pobre?”. Així doncs, als països pobres hi havia moltes bicicletes, però a mesura que aquests països s’anaven fent més rics aquestes desapareixien. Els nou-rics s’endeutaven pel prestigi social que suposava la propietat d’un cotxe.

Ara bé, a mesura que anaven pujant noves generacions, i que aquestes aconseguien foragitar dels seus caps aquesta mentalitat de nou-rics, a mesura que l’educació arribava a les multituds i, amb ella, els problemes propis de la política dels països desenvolupats, cada cop més joves decidien, per motius no tant econòmics com ecològics, de model de ciutat, de plaer, de salut o de comoditat, tornar a agafar la bici. Així, els països més desenvolupats en tots els nivells (és a dir, no només en l’econòmic sinó en l’educatiu, el sanitari, etc.) són també els més adaptats a les demandes dels ciclistes. En ells la bici no és com aquí un vehicle esportiu sinó diari. No hi tenen res a veure les inclemències del temps, com demostren els casos de Dinamarca i Canadà, països molt desenvolupats però freds, en comparació amb països mediocres però de clima amable com Espanya o Itàlia.

Així doncs, representada de manera gràfica, la teoria de la U seria quelcom així.

teoria-u-terrado

Aquesta teoria, per bé que ignorada pels economistes convencionals de signe liberal, neokeynesià i fins i tot decreixentista, va atraure un petit grup d’estudiosos. És el cas de Rourerov, de la universitat de Tomsk, que, en observar els efectes de la crisi econòmica actual sobre els ciclistes, creu que s’ha atès un nou cicle. Els seus retrets, en el darrer U Theory Congress del 2012, a Ottawa, a Terrado, van ser aquests: “Però cap de tronxo, què no ho veus, que tu ets més pobre que les rates i tot i això continues anant en bici? En estats mediocres (o en vies de desenvolupament) com Espanya, la crisi ha provocat que d’una banda uns tornin a la bici per economia (com preveia la teva teoria) però d’altres s’hi mantenen o afegeixen per conscienciació! Què vols dir, doncs, que Espanya puja per ambdós costats de la U?”. A la qual cosa Terrado va respondre: “Cap de meló! Estàs confonent, com els economistes tradicionals, riquesa monetària i desenvolupament! Espanya no s’ha mogut d’allà on era, és a dir, del fons del pou, perquè el creixement dels que van en bicicleta només per economia es veu compensat pels que hi van per conscienciació!”

Els autors del blog coneixem una mica Terrado i, com que la confiança fa fàstic, no hi confiem. Tot i això, penseu-hi: d’acord amb aquesta teoria, on estaria situada, la vostra ciutat?

(Visited 49 times, 1 visits today)