No és cap secret que pel nostre ajuntament l’automòbil ha estat la prioritat número 1 en quant a disseny dels carrers les darreres dècades, donant les restes als vianants i sense ni arribar a tenir en compte a qui es mou amb bici o altres vehicles no motoritzats, provocant carrers que els ho posen difícil. No seria just atacar-los per això: durant el segle XX totes les ciutats europees van patir les conseqüències de la fallida utopia automobilística, fins i tot ciutats que avui en dia són exemplars com Amsterdam o Copenhagen en van ser víctimes, simplement se’n van adonar i van reaccionar-hi abans que les demés.

Evidentment això va ser un error greu, ja que és precisament el caminar i moure’s amb bici el que cal potenciar. Ara que Europa es mou decididament cap a ciutats més verdes i saludables sembla que, lentament, el govern municipal va millorant aquesta situació a base de pegats. Hi ha una cosa, però, de la que encara no es parla el suficient i que tindria un impacte molt positiu pels qui ens movem amb bici: els carrers unidireccionals. Sí, té tot el sentit del món quan només tens en compte al cotxe al planificar els carrers (amb cotxe no importa haver d’escollir una ruta alternativa 1 km més llarga, usualment per una gran avinguda), però destorba molt als usuaris de vehicles saludables, perjudicant i desincentivant el seu ús.

Bidireccionalitat als Països Baixos

Per sort, molts d’aquests carrers comparteixen una altra característica: tenen una calçada excessivament ampla. Això, que a priori és dolent perquè propicia velocitats excessives, pot jugar a favor de la mobilitat saludable aquest cop si l’ajuntament fa el que ha de fer: Permetre a bicis, patinets i altres vehicles no motoritzats circular en ambdues direccions en aquests carrers. Molts ja ho fem tot i que no està permès i  que ara mateix no és tan segur com ho serà quan la Paeria ho permeti i senyalitzi. El que és clar és que s’acabarà permetent. Si és durant aquest mandat o el següent depèn de si tota la “moguda” de Lleida en verd i les ganes de millorar la mobilitat van de debò o només són postureig.

Només al meu barri els següents carrers ho necessiten, però de ben segur que n’hi ha més que estic passant per alt:

  • Pi i Margall
  • Mossèn Reig
  • Ramon Llull
  • Paer Casanovas
  • Passatge Príncep de Viana (encara que més que permetre doble sentit per a bicis el que demana a crits és una peatonalització que li donaria una mica de vida…)
  • Segon Passeig de Ronda (deixem la part del parc per als vianants)
  • Alfred Pereña (el tram entre la Plaça del Treball i Alcalde Recasens, més amunt cal eliminar aparcaments per ampliar voreres i incloure espai per a bicis)
  • Pallars
  • Carrer de la Premsa (una altra peatonalització urgent)
  • Avinguda de Sant Ruf
  • Taquígraf Martí (eliminar pàrquings o, com a mínim, posar-los en paral·lel en lloc d’en bateria)
  • Mossèn Reig
  • Pau Claris
  • Nadal Meroles
  • Folch i Torres (preferiblement eliminant pàrquings o posant-los en paral·lel)

Tot i que no és al meu barri, un carrer que conec molt bé i es beneficiarà especialment d’això serà Jaume II, al tram entre el campus de Cappont i la Plaça de Blas Infante.

 

Com fer-ho? Doncs és molt senzill: només cal posar un senyal a l’entrada d’aquests carrers (bé, a les dues) indicant que els vehicles no motoritzats poden circular-hi. No cal res més. Millorar els carrers mai havia estat tan fàcil, barat i ràpid. Si es vol donar visibilitat addicional es pot pintar la calçada amb el pictograma d’una bici i una fletxa per sentit.
A Europa hi tenim molts exemples exitosos d’aquesta norma, probablement l’exemple més documentat són diverses ciutats franceses.

 

Al teu barri hi tens carrers que no són bidireccionals per a qui hi passa amb bici? Envia’ns una llista, aquesta informació ens pot ajudar molt.

(Visited 44 times, 1 visits today)