Fa uns dies, el diari Segre va publicar que l’Ángeles Ribes, líder del grup municipal de Ciutadans a Lleida, havia recriminat per dues vegades a un periodista que anés en bicicleta i sense casc per Lleida. Segons aquest diari, aquesta política va dir: “Tens sort que jo no poso les multes”.

IMG-20171127-WA0008

És efectivament una sort que l’Ángeles Ribes no sigui policia, perquè hauria deixat molt malament el cos. El casc no és obligatori en vies urbanes, no a partir dels setze anys i, per tant, a no ser que el diari faci ús del treball infantil, aquest periodista no feia res il·legal.

Senyora Ribes: qui escriu aquestes línies és professor de filosofia. Per aquestes dates, a tots els instituts de Lleida s’està explicant Plató i, com vostè sap, aquest filòsof va fer una crítica punyent a la democràcia: per fer taules, deia, confiem en el fuster perquè sap treballar la fusta; per guiar els vaixells confiem en el capità del vaixell perquè sap guiar vaixells; per fer música confiem en el músic perquè sap tocar la flauta. Així doncs, va dir Plató, per què per fer política confiem en persones que parlen i parlen però que, quan grates una mica la superfície, veus que no saben de què parlen?

Jo crec, com Plató, que els nostres governants han de ser també (una mica) filòsofs. I la primera característica del filòsof és que, a diferència del no-filòsof, s’alegra quan algú li demostra que s’equivoca, perquè estava en l’error i ha après la veritat. Crec que és precisament aquesta característica la que separa el bon polític del demagog: que no busca tenir la raó, sinó trobar en cada cas el millor camí, la millor manera de servir els ciutadans. I, en aquest cas, m’atreviria a suggerir-li a vostè com pot trobar aquesta millor manera: escoltant, i preguntant, a la gent que es dedica a millorar la mobilitat en bicicleta a Lleida.

Aquesta gent són molta gent. El seu company a l’ajuntament, el Fèlix Larrosa, es dedica a temes de mobilitat. Però el que estaria bé seria que parlés amb els usuaris de la bici, així com, si vol, amb gent d’En bici per Lleida – BACC, que estaran encantats d’explicar-li què pot fer, si de debò vol protegir la gent que va en bici (i la que no).

Per acabar, i ja que he citat Plató, deixaré que sigui ell qui ens acomiadi:

Sobre les altres afirmacions del meu discurs no gosaria insistir massa; però que si estem persuadits que cal cercar allò que un no sap serem més bons, més coratjosos i menys indolents, que no pas si creiem que ni és possible de trobar ni cal cercar el que no sabem; això, si en fos capaç, ho defensaria enèrgicament amb paraules i amb fets. (Menó, 86 bc)

 

(Visited 227 times, 1 visits today)