Tal com vam fer l’octubre passat amb el tram de l’Estudi General i el Pont de la Universitat, des del col·lectiu En bici per Lleida – BACC us exposem una anàlisi exhaustiva del nou carril bici de la Rambla d’Aragó per tal de donar la nostra opinió sobre aquesta nova infraestructura ciclista a la ciutat, construida gràcies als Pressupostos Participatius de l’any passat.

Lògicament, un nou tram de carril bici sempre és una bona notícia, especialment quan aquesta obra, de fet, és una reforma del desafortunat i conflictiu carril bici anterior que tantes vegades hem denunciat. La importància d’aquesta via és bàsica per al futur eix nord-sud ja que es tracta del sector més cèntric de tot el recorregut i que -si es fan les adequacions corresponents- ha de permetre connectar-lo amb un carril a Lluís Companys i també al de  Ramon y Cajal (que, per cert, també necessita una reforma…) per accedir a la part oest de la ciutat. Lògicament, a mig recorregut, aquest eix vertical es creua també amb l’eix del riu, el qual, malgrat algunes deficiències importants, ens connecta amb altres zones com Cappont, Pardinyes, Instituts etc… Per tant, es tracta d’un dels carrils bici més importants de Lleida i una reivindicació història del col·lectiu ciclista el qual, incomprensiblement, acumula errors, anys de retard i que encara presenta incògnites de futur.

En un breu article a la premsa escrita ja vam donar una primera impressió positiva general un cop inaugurat el tram però en aquest article volem exposar un seguit de consideracions amb més profunditat:

  1. AMPLADA: ja hem dit que aquest tram –com el de l’Av. Estudi General i el proper a l’Av. Catalunya- segueix el criteri que pensem que és el més correcte, és a dir, a nivell de la  calçada, segregat dels vianants i dels cotxes. La llàstima és que, donada l’amplitud de la Rambla d’Aragó, el resultat és una mica estret (l’amplada de projecte era d’uns 2.40 m, que es correspon amb l’amplada real executada), aspecte que en un futur pot ser un problema. Lògicament, el més aconsellable serien dos carrils unidireccionals, un a cada banda de carrer, però també entenem que el volum de ciclistes encara no ho demana i que, de moment, té sentit un carril bidireccional però… què costava fer-lo de 2.50 m com a mínim, tal com vam demanar-ho i com indiquen les guies de disseny de vies ciclistes?
CB03

Comparat amb d’altres carrils bici de la ciutat, fa molta patxoca!

 

CB04

Com podeu observar, l’amplada del carril frega els 2,40 m

La separació amb els vehicles en aquest cas està feta amb obra i no amb les “barres de pa” tal com hi ha als trams anteriors. Això ens aïlla dels cotxes aparcats i ens protegeix millor del problema de les perilloses portes que s’obren!!! El tema serà que, quan hi circulin més bicicletes, potser estarem una mica encaixonats entre les dues voreres (efecte túnel) i podrem tenir ensurts amb els pedals. Si fos més ample (2.50-3.00 m), seria difícil que es produís aquest efecte en el futur. Guanyar amplada pel carril bici també permetria reduir la dels carrils dels cotxes, afavorint que els conductors no “premin gaire l’accelerador” per l’efecte túnel que hem comentat; una mesura que segurament seria socialment més acceptada que els radars i que, a diferència d’aquests, no produeixen l’efecte en un sol punt, sinó al llarg de tot el tram. Posats a millorar-ho, seria encara més agradable si hi hagués algun tipus de vegetació!

  1. CONNEXIÓ: el tram neix amb un dels problemes sistèmics dels carrils a la nostra ciutat: la falta de connexió entre ells. Ens diuen que el proper tram d’Av. Catalunya es farà aquest estiu i així ho desitgem, encara que ens desespera la lentitud de les obres i els retards continuats en les execucions finals dels projectes els quals, això sí, surten diversos cops a les xarxes socials o a la premsa local com si s’haguessin fet dues o tres vegades!!

Amb aquest tram, ara més que mai, es fa evident la necessitat de connectar-lo adequadament amb altres vies. Per exemple:

a) Primer amb el tram sud de l’Av. Catalunya. Aquí ens preocupa com es resoldrà el punt de la cruïlla amb Lluís Companys. Sembla que s’optarà per passar per darrere la font i caldrà veure com queda finalment aquesta connexió que no veiem del tot clara.

CB08

El tram del carril on encara no s’ha actuat.

De moment, el sector entre Canonge Brugulat i Lluís Companys (en el qual hi ha l’Escola Santa Anna) continuarà sent una autèntica gimcana per a ciclistes i vianants… (quin mal ens han fet els carrils damunt de la vorera en punts sensibles com aquest!!!! Mentre els cotxes aparquen impunement al mig del carrer…) Potser provisionalment, no es podrien suprimir els pocs aparcaments que hi ha per poder circular amb un mínim de condicions per aquest petit tram tot esperant la reforma definitiva de l’estiu?

b) Segon, amb el tram nord fins a Ricard Vinyes. Aquí ja comencem amb un mini carril “fantasma” damunt de la vorera… que ni tan sols arriba a la cruïlla amb el carrer Joan Baget i, després, encara s’ha de solucionar la conflictiva cruïlla amb el carrer Vallcalent. Fa uns mesos se’ns va demanar consell sobre aquest punt i encara esperem la reforma… Per què no s’ha fet?

WhatsApp Image 2018-05-17 at 19.55.45

Final brusc del carril bici entre els carrers Ramon y Cajal i Joan Baget. Autor fotografia: Guillem Hernández Prat

Més al nord tenim el correcte –però estret- tram de la Plaça Pau Casals (2 metres) i, malauradament, una nova vorera-bici a la part alta de Balmes que nosaltres ja vam rebutjar (vam col·laborar només en la millora de la senyalització en plena execució final del projecte) i que, a la llarga, caldrà reformar a nivell de calçada com és més lògic i segur, per no envair l’espai dels vianants entremig de terrasses –que no s’han mogut ni un mil·límetre!!!- en un lloc amb tanta gent passejant. Un altre error que caldrà fer dues vegades… Per cert, van prometre posar unes jardineres per millorar la seguretat dels vianants i encara no s’ha fet…

Finalment, arribem a Ricard Vinyes on, tres petits senyals (que ens va costar més d’un any de negociacions) ens indiquen que és un espai compartit entre ciclistes i vianants.

I després què???… Doncs sembla que La Paeria s’inclina per continuar al carril pel carrer Dr. Fleming per connectar-lo -no sabem ben bé com- amb el tram que va fins la Facultat d’Agrònoms. Nosaltres, sense rebutjar tampoc aquesta opció, pensem que la continuació més natural de l’eix seria per l’Avinguda Rovira Roure i allí connectar-lo amb un futur carril al Passeig de Ronda (quin altre gran error va ser fer no crear ja un carril bici amb la darrera reforma integral d’aquesta important via ràpida!) i un altre que continuï cap als hospitals, les Facultats de Medicina i Infermeria, l’INS Guindàvols… i, perquè no, fins a Alpicat! (del tema de les connexions ciclistes entre Lleida, les Partides i les poblacions veïnes –molt interessant- ja en parlarem un altre dia).

Lògicament, a Rovira Roure caldria eliminar algunes places d’aparcament o reformar els carrils del cotxes per continuar el carril bici… però veiem que això provoca molta resistència. Des d’aquí animem la classe política a tenir valentia per limitar l’ús massiu del vehicle privat i fer front a les pressions perquè no oblidem mai que la bicicleta ha de treure espai als cotxes (per això els carrils han de ser a la calçada) i no als vianants  (per tant, no s’han de posar les bicis a les voreres).

Per altra banda, alguns usuaris ens han comentat que troben a faltar un gual a l’alçada de l’edifici del Rectorat de la UdL per tal d’accedir-hi des del carril.

  1. SEGURETAT: i aquí arribem al punt clau de la nostra anàlisi. Malgrat les deficiències exposades anteriorment, quan es circula pel tram entre carrers el carril està francament bé ja que, a més a més, s’ha reasfaltat el malmès paviment anterior i es circula còmodament. El veritable problema el tenim a les cruïlles! Nosaltres vam insistir en què calia rebaixar el carril per deixar-lo a nivell de la calçada també en aquests punts i que calia deixar un espai ben delimitat per a les persones que, o bé esperen per creuar o esperen l’autobús (és l’únic lloc on així s’ha fet, afortunadament!!) però, per contra, això no passa als semàfors de les cruïlles amb Bisbe Messeguer i Ramon y Cajal en les quals no hi ha prou espai i hi haurà conflicte amb el vianant cosa que sempre és l’últim que volem!! La manca de pressupost ha estat el motiu pel qual sembla que no s’ha fet així i ens han dit que ho faran posteriorment. No entenem com es pot retallar en un aspecte tan crucial i, a més a més, quan se sap segur que hi haurà problemes i que tard o d’hora s’haurà de resoldre (i ja serà la 3a reforma!!!). De fet, com que havien de substituir els panots de la vorera per formigó de color vermell; amb la maquinària i el personal desplegat, segurament no s’incrementava tant la despesa de traslladar els guals dels vianants i crear unes illetes d’espera entre els carrils dels cotxes i el carril bici. Quina llàstima!!! De moment, doncs, esperem que es senyalitzi el millor que es pugui amb escaquers al terra i pilones verticals per tal de minimitzar els perills que suposen aquests punts. Demanem també als i les ciclistes prudència i sentit comú ja que els desnivells són sobtats i perillosos, especialment de baixada.
CB02

Cruïlla amb el C. Ramon y Cajal: és freqüent que els vianants s’esperin per creuar el carrer a sobre del carril bici, obstaculitzant el pas dels ciclistes. L’espai d’espera guanyat a la calçada mitjançant marques vials no transmet molta seguretat per esperar-se que el semàfor es posi verd.

 

interseccio_carrilbici

Cruïlla que minimitza el conflicte vianant-bicicleta: com que el carril bici es manté a nivell de la calçada, els vianants no ho perceben com un lloc on romandre-hi gaire estona. També disposen d’unes illetes força generoses per tal d’esperar-se, de forma segura i sense obstruir el carril bici, que es posi el semàfor verd per tal de creuar el carrer. Font: “Protected intersections for bicyclists”

4. SENYALITZACIÓ i SEMÀFORS

El tram neix amb dos senyals més d’obligatorietat per al ciclista perquè circuli pel carril bici. Nosaltres precisament vam demanar la supressió d’aquests senyals o en tot cas substituir-los per senyals informatius i és curiós que no compleixin una demanda que els faria estalviar diners… (aproximadament uns 70 €/senyal col·locat). Entenem que també tenim dret a anar pel carril dels cotxes i que no té massa lògica, per exemple, que un ciclista experimentat o que va a fer esport -els quals pràcticament no alenteixen el trànsit- es vegin obligats a anar per un carril que té més sentit per a les persones que fan un desplaçament urbà més curt. També, per exemple, un ciclista, en sentit pujada, que es dirigeixi a un carrer situat a la seva dreta, haurà de creuar a l’altre costat de la Rambla d’Aragó per tornar a creuar després? El carril bici hauria de facilitar la circulació de les bicicletes, no encotillar-la i, així com el carril bus no és obligatori pels autobusos, considerem que el carril bici no ho hauria de ser pels ciclistes.

CB09

Senyal R-407a: indica a les bicicletes que és obligatori circular per la via ciclista.

Sobre els semàfors: a l’igual que ja vam dir a l’anàlisi del tram de l’Estudi General, hi trobem a faltar la silueta de la bici. En aquest cas caldria haver-la afegit als semàfors de vianants dels passos zebra que creuen els carrers de Ramon y Cajal, Bisbe Messeguer i Canonge Brugulat. De fet, tal i com està ara, si us salteu amb bici aquests semàfors NO us poden multar perquè són semàfors per a vianants i les bicicletes són vehicles –però que consti que no us incitem a fer res perillós, eh!- I també, perquè no dir-ho, és un detall estètic i de visibilització que demostra que la ciutat es preocupa per la mobilitat sostenible.

App5c Zoran

Així haurien de ser els semàfors: incorporant la silueta d’una bicicleta a més a més de la del vianant.

En resum, un petit tram més de carril bici sempre és una notícia positiva però lamentem que no s’hagi fet d’una manera més completa a les cruïlles. Per això demanem minimitzar el perill en aquests punts amb una correcta senyalització, a l’espera de les millores promeses (rebaixar el carril al nivell de la calçada i construir més espai entre els carrils de bicis i cotxes per al vianant) que esperem que arribin aviat i que no s’oblidin com tantes altres petites millores pendents.

Finalment, volem recordar -una vegada més- que aquesta inversió només tindrà sentit real quan tot l’eix nord-sud estigui acabat i en ple funcionament. De moment, aquesta nova inversió per si sola no dóna prou solucions a les persones que volen desplaçar-se en bici i de forma segura pel centre de la ciutat per la manca de connexions amb altres carrils. Si teniu fills, per exemple, els deixaríeu anar en bici si després no tenen continuïtat segura per arribar a casa? Per tant, només hi haurà un increment de la mobilitat sostenible en bici (i tots els estudis en altres ciutats així ho demostren) quan tinguem una veritable xarxa de carrils per tota la ciutat, bàsicament a les vies ràpides, que estiguin ben connectats amb el centre des de tots els barris.

Ramon Llanes i Aleix Pallarol

En bici per Lleida-BACC (maig, 2018)

(Visited 119 times, 2 visits today)